Vuit anys han servit per aplanar el camíLa campanya d’Obama, pot atribuir part de la victòria, com ja va passar entre Kennedy i Nixon, salvant les distàncies, als mitjans de comunicació i a la importància de la imatge concretament. Podem dir que té un posat amable davant les càmeres, accentuat per la seva correcta parla i desinhibició.
En aquesta victòria però, s’ha de reconèixer l’esforç i precisió amb que s’ha portat la campanya electoral. David Axelrod ha treballat perquè tot funcionés a la perfecció.
Un element que ha quedat, per molts, en l’anonimat i que ha fet un paper més que destacable és el segon, Joe Biden, un veterà de la política nord-americana que s’ha encarregat de dur a terme feines tan feixugues com és convèncer de l’elecció d’Obama al sector més reticent a votar un negre a la presidència d’EUA.
El discurs de Barack Obama, al igual que el de McCain, no ha estat massa concret, però el fet de centrar-se en l’opció de fer història (el primer afro-americà a la Casa Blanca) i l’alternativa a la política nefasta dels darrers vuit anys li ha fet guanyar simpatitzants. El candidat demòcrata no ha promès res en absolut, s’ha limitat a apel·lar als sentiments americans, de manera que era impossible retraure-li res des de la banda demòcrata. Una tècnica que té, com ja hem vist, una vessant positiva i negativa a la vegada.
Si pels republicans es veia la rivalitat entre Obama i Clinton com un desgast demòcrata, el resultat ha estat totalment contrari. La repercussió de la batalla ha estat un reconeixement a nivell mundial del candidat.
El seu missatge basat en la moderació i la tranquil·litat vers la crisi econòmica la beneficiat en molts aspectes. Molts sectors s’han recolzat en la seva figura confiant en la possibilitat que ell els en salvés.
El fet però de ser un noi de Harvard, si des d’Europa es veia com quelcom positiu, allí no ho ha estat tant. Es podria considerar equiparable a ser afroamericà. No és una persona de peu, sinó un brillant estudiant d’una universitat prestigiosa. De manera que la humilitat ha hagut de sobresortir en els seus discursos per guanyar-se la confiança de les classes mitjanes i populars. Ja que no era vist ni com un “negre” ni com un “blanc”.
No tot ha estat bo en la seva campanya, però el gran pressupost que tenia ha pogut fer front a les debilitats de la mateixa i treure-li les pedres del camí.
Finalment, la seva victòria s’ha vist, en gran part, aplanada per allò que a McCain l’ha portat a la derrota: vuit anys de mandat de George Bush.
M.BELLERA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario