LA NIT AMERICANA: comú denominador mundial

Barak Obama va ser elegit per ser el futur president d'EUA.

La nit del dimarts al dimecres d'aquesta setmana ha estat una nit on el tema de conversa s'ha unificat a nivell mundial. Els últims dies aquesta tendència a desviar la conversa sobre la dualitat Obama-McCain era molt habitual, ja s'havia convertit en un esdeveniment quotidià. Però el boom mediàtic que ha caracteritzat aquestes eleccions ha arribat al seu auge en la gran nit. La nit decisiva. La nit on es coneixeria el 44è president d'una gran potència mundial que tant ha donat per parlar, malament, durant la última candidatura.

El món sencer estava pendent de la decisió dels ciutadans d'Amèrica del Nord. Una decisió que, tot i estar a les seves mans, afecta al total de la població mundial.

Qualsevol televisió, ràdio i la premsa de durant el dia remarcava el gran esdeveniment molt per sobre que cap altre. La repetició constant, els programes especials i la saturació d'informació va arribar a ser agoviant. Arribava un punt on tenies ganes de dir prou, que s'acabés aquest concurs, que no hagués existit ni hagués d'exitir mai.

Però la tensió es passejava per dins. Tothom, per més que fingís no importar-li, tenia una opinió al respecte, ja fos a favor d'un o altre candidat.

A tota aquesta "celebració" hi ha influït molt la forma de fer del propi país, ja que és vist com un esdeveniment molt vistós: grans discursos, ovasions, apel·lació als sentiments, ...

Cada candidat, tot i semblar molt segur dels seus propis discursos, també tenia un racó de certa inseguretat. Cadascú tenia les seves raons, ja sigui color de pell, partit al que pertany, gent que l'envolta, ... La decisió estava en mans dels votants.

I finalment han elegit, per bé o per malament, això ja es veurà, el partit demòcrata hi ha sortit guanyant, més concretament, Barak Obama ha estat elegit.

Abans que s'acabés de fer el recompte, totes les emissores que ho retransmetien en directe, ja el donaven com a guanyador. Va arrassar en estats que en les eleccions anteriors havien estat republicans i no va ser necessàriament el vot afroamericà, com durant la campanya s'havia dit, el vot decisiu que el va fer guanyar, tot i que hi va poder influir.

El fet que la matinada del 5 de novembre es tenyís de blau no va sorprendre arreu del món ni molt menys. L'opinió mundial no estava gens dividida i la majoria de països s'havien atrevit a decantar-se públicament pel candidat demòcrata. De manera que la decisió presa per uns quants ciutadans, que tenia a tot el planeta amb un ai al cor d'inseguretat, per una banda, no va sorprendre massa, però per una altra, va suposar un pas endavant per tota la humanitat.

El cobriment mediàtic que es va fer de l'esdeveniment, amb els programes especialitzats, els enviats especials, i el seguiment de tota la campanya, seria equiparable a l'expectació que va causar el debat televisat entre Kennedy i Nixon, el qual va servir per donar la victòria al primer, contra tot pronòstic anterior.

Durant tota la nit hi va haver pogrames de seguiment de les eleccions, ja que en tot moment es donava informació i els ciutadans de tot el món ho van seguir. En el meu cas concret, abans d'anar a dormir l'últim que es va fer va ser seguir la informació que es donava fins al moment i, a les 7 del matí, una de les primeres coses que vaig fer va ser encendre la televisió per veure el resultat.

M.BELLERA.