La gota que ha fet vessar el gotLa derrota de McCain ha estat, per molts, atribuïda al partit pel qual es presentava. Concretament el partit republicà, el més impopular de la candidatura, esdeveniment del qual se n’ha de donar les gràcies a l’actual president, George Bush, ja que ell solet ha estat capaç de fer créixer la impopularitat del seu partit fins a límits insospitables. Ara bé, tampoc ens podem conformar en dir que McCain ha perdut perquè Obama era més bon comunicador. Ell també ha comès errors, igual que qualsevol persona, igual que també els ha comès el candidat demòcrata, tot i que els ha sabut dissimular.
Pensant que l’atenció centrada entre la rivalitat de Hillary Clinton vers Barack Obama desgastaria el partit demòcrata, McCain va desaparèixer durant tot l’estiu, fins que el conflicte al partit contrari a ell va estar resolt, fet que el va fer invisible a la mirada de certs sectors de la població.
Finançar la seva campanya amb diner públic, va provocar que tingués molt menys pressupost que la d’Obama, i les constants al·lusions en contra el candidat demòcrata també van influir a fer notar la poca claredat del seu discurs, el qual no va mostrar una continuïtat clara de Bush, però tampoc un canvi radical respecte la seva política. Aquesta falta de concreció també es va deixar veure en els debats, sobretot en l’últim, on no s’hi troba un missatge concret defensat.
Pel que fa a la resposta insegura sobre la crisi i la represa de la campanya quan es va tenir notícia d’aquesta, juntament amb els dubtes que va generar l’elecció de Sarah Palin com a segona, ja no tan sols per la seva vida personal, sinó per la seva capacitat d’ocupar el càrrec, va fer que els enquestes es decantessin pel contrincant.
Pensant que l’atenció centrada entre la rivalitat de Hillary Clinton vers Barack Obama desgastaria el partit demòcrata, McCain va desaparèixer durant tot l’estiu, fins que el conflicte al partit contrari a ell va estar resolt, fet que el va fer invisible a la mirada de certs sectors de la població.
Finançar la seva campanya amb diner públic, va provocar que tingués molt menys pressupost que la d’Obama, i les constants al·lusions en contra el candidat demòcrata també van influir a fer notar la poca claredat del seu discurs, el qual no va mostrar una continuïtat clara de Bush, però tampoc un canvi radical respecte la seva política. Aquesta falta de concreció també es va deixar veure en els debats, sobretot en l’últim, on no s’hi troba un missatge concret defensat.
Pel que fa a la resposta insegura sobre la crisi i la represa de la campanya quan es va tenir notícia d’aquesta, juntament amb els dubtes que va generar l’elecció de Sarah Palin com a segona, ja no tan sols per la seva vida personal, sinó per la seva capacitat d’ocupar el càrrec, va fer que els enquestes es decantessin pel contrincant.
En definitiva, el candidat republicà ha acumulat petites gotes d’aigua que, juntament amb la gota major, anomenada vuit anys de mandat de George Bush, han donat pas a un canvi de mentalitat en la societat nord-americana, fet que ha facilitat, que no pas donat, la victòria al partit demòcrata i, concretament, a Barack Obama.
M.BELLERA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario