LA VEU D'ÀFRICA

A finals de gener de l’any passat va morir l’escriptor polonès Ryszard Kapuscinski, un dels grans mestres del periodisme modern i Premi Príncep d’Astúries 2003 de Comunicació i Humanitats. L’eix central de la seva vida el va passar a Àfrica i, a través dels seus relats, va donar a conèixer la història contemporània d’aquest continent a la resta del món. Aquest llibre n’és un bon exemple. És una visió global que ens fa sobre els punts principals que han marcat la seva vida, el periodisme i l’escriptura i Àfrica. Es podria considerar la base de tota la seva carrera, ja que tracta de forma generalitzada tres pilars que sustentaven la seva realitat.

“Los cínicos no sirven para este oficio” és un recull de tres entrevistes que li van fer durant la seva estada a Itàlia l’any 1999 en motiu del VI Convenció “Redactor Social”. Segueix el mateix estil que vàries obres anteriors, una recopilació d’escrits, xerrades, idees i articles que ha anat fent l’autor al llarg dels seus anys dedicats a l’ofici. Però dins d’aquesta similitud estructural, hi ha un punt de divergència, es tracta de l’estructura del llibre, ja que el trobem dividit en tres parts i que cadascuna tracta un tema específic, tot i que estan relacionats: la visió de la realitat a través del mitjans de comunicació i el periodisme com a ofici, ens relata la història recent d’Àfrica i la primera trobada amb l’escriptor i crític John Berger.

Tot i així el contingut del llibre té un punt comú en tot moment que és el fer bon periodisme. Aquest consell, que surt fins i tot de subtítol a la portada i que és el fil conductor del text, podria sonar una mica pedant segons qui el donés, però al tractar-se de Kapuscinski es pot considerar una conclusió de la seva llarga experiència en aquest món.

Com s’ha dit anteriorment, aquest llibre té punts de semblança amb altres llibres seus com ara Ébano o El Emperador perquè parlen també d’Àfrica. En aquests però se centra en un fet concret o en un sol país mentre que en Los cínicos no sirven para este oficio, a la segona entrevista que està tota dedicada a aquest continent, ens fa un repàs general de la seva història, dels personatges que han estat claus en el seu desenvolupament i repara sobre algun país concret com ara Argèlia i Sud Àfrica. També trobem però, similituds amb altres llibres seus que se centren en el món periodístic com pot ser El mundo de hoy o Cinco sentidos del periodista. I és en aquest àmbit d’on surt el títol del llibre i on ens justifica perquè el cínics no serveixen per fer periodisme, considerant cínics aquelles persones que no veuen més enllà dels mateixos i busquen les notícies assentades als seus despatxos. Això ens queda resumit en la frase que ell mateix usa: "es un error escribir sobre alguien con quien no se ha compartido al menos un tramo de vida”. Kapuscinski defensa la idea de que el periodisme s’ha de veure com l’estudi de la història en el mateix moment del seu desenvolupament, de forma que ens explica la gran proximitat que veu entre periodistes i historiadors. Aquest fet pot estar una mica accentuat en la seva visió ja que ell és llicenciat en història, i per aquest motiu pot veure-hi un vincle més estret.

Però pel que fa al fet de ser bon periodista no et dóna una resposta específica ni tancada, simplement et narra diferents flaixos de la seva experiència com a exemples: agafar com a centre ser la veu d’un continent mut, viure els esdeveniments, però, per altra banda també considera del tot legítima l’opció de Berger, és a dir, narrar el que t’envolta sense sortir de casa.

Pel que fa a la forma com està escrit es pot considerar molt menys pesat el format conversa que no pas si fos un text tot seguit. És un estil molt més directe i amè. Tot i que hi ha respostes que són molt llargues i si no es coneix bé el tema pot resultar embolicat.
Té un estil bastant didàctic i, en conseqüència, molt moral, però se’n pot extreure una conclusió clara: els altres com a principal font tan del coneixement periodístic com humà.

• Títol: Los cínicos no sirven para este oficio.
• Autor: Ryszard Kapuscinski.
• Autor de la traducció: Xavier González Rovira.
• Anagrama, Barcelona, 2006.

M. Bellera

AL PEU DEL BOUMORT

Perquè cultura és tot el què ens envolta. Perquè cultura no és només un llibre o un espectacle. Perquè cultura no és allò només entès pels intel·lectuals. Perquè cultura és tot i tothom. Perquè cultura és cada racó i cada persona que ens ha ensenyat a valorar quelcom de la vida. Perquè per mi, cultura també és això.

Actors i espectadors de la vida,
sempre veiem com es fila i desfila,
ell, protagonista del seu teatre,
amb La Pobla i Hortoneda com a paisatge,
ha donat forma a l’espectacle
i tots nosaltres en formem part.



M. Bellera

INCONSCIENTES

Inconscientes no és una pel·lícula d'estrena, ja que data de l'any 2004. Es tracta d'una comèdia ambientada a la Barcelona de l'any 1913, on s'explica, de forma divertida, el caos que podien suposar els avenços en ciència a principis del s-XX.

Alma, noia de casa bona, embarassada de nou mesos i filla d'un prestigiós neurocirurgià del país, arriba una tarda a casa seva i es troba que el seu marit, psiquiatra, amb els ulls plens de llàgrimes i una mirada histèrica, li diu que ho abandona tot i marxa de casa. Alma, una dona de les més modernes de la seva època, no s'enfonsa davant la situació i decideix buscar-lo. Per emprendre aquesta aventura demana ajuda al seu cunyat, també psiquiatra, i millor amic del marit. Aquest, considrat una persona del tot assenyada i responsable, sap que és una complicació en la seva vida cedir als capritxos de la germana de la seva dona, però per un motiu molt clar, i que només ell coneix, li és impossible negar-s'hi. La búsqueda del marit desaparegut té com a únic punt de referència un manuscrit de la seva tesi que tracta sobre la histèria i la sexualitat, basant-se en les innovadores teories del doctor Sigmund Freud. El manuscrit està basat en l'estudi de quatre pacients del psiquiatra: una actriu que pateix de mania persecutòria, una dona que ha intentat assassinar al seu marit, una dona amb crisi d'identitat sexual i la última, una dona que ha descobert un terrible secret del seu passat.

La història gira al voltant d'aquesta tesi manuscrita i d'un munt de personatges secundaris que hi donen molt de joc. Es tracta d'una paròdia sobre la filosofia i els avenços científics de l'època centrada en els escàndols que provocaren les teories de Freud en aquell moment; potser una mica avançades per l'època.

És una pel·lícula entretinguda i la seva evolució és curiosa, ja que tot gira entorn els quatre transtorns que conformen la tesi, els quals acaben convergint en un punt central que els uneix.

• Director: Joaquín Oristrell.
  


• Actors principals: Leonor Watling, Luis Tosar i Alex Brendemühl.
  


• Gènere: comèdia.
  


• Duració: 100 minuts.
  


• Any: 2004
  

M. Bellera