La propaganda electoral es desenvolupa a cada país segons el tarannà de cada societat i sobretot segons la forma de funcionar.
Estats Units és un país on la propaganda electoral no té nom de partit polític, sinó que el poble elegeix a un candidat, una persona. I encara que pugui semblar versemblant, la religió juga un paper fonamental en la imatge que es dóna d’aquest candidat. El fet que el candidat sigui ric significa que ha estat vist amb bons ulls per Déu i aquest la recompensat. De manera que serà una persona responsable i adient per governar.
Amb l’arribada del sensacionalisme canvia el concepte de premsa. Es decanta més cap a una visió comercial i viu de la publicitat directa. Tot i que a partir del 1830, amb la desaparició de la premsa de subscripció i el naixement dels fulletons és l’inici de la publicitat.
Estats Units sempre s’ha caracteritzat per ser un país molt liberal en aquest sentit i les eleccions nord-americanes sempre són seguides amb gran expectació des d’arreu del món, no tan sols per la seva repercussió mundial, sinó pel show que aporten. Són característics els mítings multitudinaris dels candidats apel·lant a la llibertat, les quantitats insospitables de banderetes dels colors que represente
n i la típica caiguda de globus.
Els mitjans de comunicació però, també han influït molt en la seva difusió i els candidats ho saben. Si bé en un principi va ser la premsa l’encarregada de difondre les seves grandeses, i la ràdio també hi va ajudar, amb el mític debat Kennedy-Nixon, la televisió va passar a ocupar el paper primordial en la propaganda electoral.
A partir de llavors, les campanyes van anar enfocades a aconseguir la millor imatge televisiva i a poder comprar el màxim temps de televisió. La propaganda s’ha convertit en l’apel·lació de les emocions dels candidats, perquè aquí la figura important és el candidat i no el partit. S’ha convertit en una mera forma de cridar l’atenció visual de l’espectador per a poder endur-se el seu vot.
La propaganda electoral que va sorgir de manera espontània es va començar a regularitzar després de la Segons Guerra Mundial, però EUA no té un reglament electoral ben definit pel que fa a la llibertat d’expressió, sinó que es basa en donar l’oportunitat defensar-se en aquell mitjà qui hagi estat ofès en el mateix.
La premsa, la ràdio i la televisió han estat elements indispensables en la història de la propaganda electoral dels Estats Units, però en aquestes darreres eleccions hi ha hagut un element primordial, innovador: la xarxa. Internet ha revolucionat el món propagandístic, ja que ha aconseguit passar d’una comunicació unidireccional a una bidireccional. Els internautes, la gent de peu, ha pogut participar, opinar, interactuar. La propaganda ja no ha estat només dirigida pels grans mitjans de comunicació, sinó que a la xarxa hi ha hagut una gran difusió d’opinions i vídeos en referència als candidats.
Fins i tot, el màxim exponent per veure fins on arriba aquesta repercussió mediàtica combinada amb la llibertat d’expressió, seria la propaganda in-game, es tracta d’introduir propaganda electoral en videojocs.
El joc “Burnout Paradise” inclou plafons publicitaris on van passant diversos anuncis mentre s’està jugant online. Un dels quals pertany a la campanya electoral de Barack Obama. Un exemple més de l’adaptació dels candidats als nous mitjans per aconseguir vots, sobretot en un sector de la població que sempre es qualifica d’indiferent davant de la política. Però una adaptació per part dels candidats nord-americans, ja que moltes de les seves tècniques de propaganda a través de la xarxa són impensables en candidats a la presidència de països europeus.
Una mostra més de la gran importància de la propaganda de masses en la política nord-americana.
Estats Units és un país on la propaganda electoral no té nom de partit polític, sinó que el poble elegeix a un candidat, una persona. I encara que pugui semblar versemblant, la religió juga un paper fonamental en la imatge que es dóna d’aquest candidat. El fet que el candidat sigui ric significa que ha estat vist amb bons ulls per Déu i aquest la recompensat. De manera que serà una persona responsable i adient per governar.
Amb l’arribada del sensacionalisme canvia el concepte de premsa. Es decanta més cap a una visió comercial i viu de la publicitat directa. Tot i que a partir del 1830, amb la desaparició de la premsa de subscripció i el naixement dels fulletons és l’inici de la publicitat.
Estats Units sempre s’ha caracteritzat per ser un país molt liberal en aquest sentit i les eleccions nord-americanes sempre són seguides amb gran expectació des d’arreu del món, no tan sols per la seva repercussió mundial, sinó pel show que aporten. Són característics els mítings multitudinaris dels candidats apel·lant a la llibertat, les quantitats insospitables de banderetes dels colors que represente
n i la típica caiguda de globus.Els mitjans de comunicació però, també han influït molt en la seva difusió i els candidats ho saben. Si bé en un principi va ser la premsa l’encarregada de difondre les seves grandeses, i la ràdio també hi va ajudar, amb el mític debat Kennedy-Nixon, la televisió va passar a ocupar el paper primordial en la propaganda electoral.
A partir de llavors, les campanyes van anar enfocades a aconseguir la millor imatge televisiva i a poder comprar el màxim temps de televisió. La propaganda s’ha convertit en l’apel·lació de les emocions dels candidats, perquè aquí la figura important és el candidat i no el partit. S’ha convertit en una mera forma de cridar l’atenció visual de l’espectador per a poder endur-se el seu vot.
La propaganda electoral que va sorgir de manera espontània es va començar a regularitzar després de la Segons Guerra Mundial, però EUA no té un reglament electoral ben definit pel que fa a la llibertat d’expressió, sinó que es basa en donar l’oportunitat defensar-se en aquell mitjà qui hagi estat ofès en el mateix.
La premsa, la ràdio i la televisió han estat elements indispensables en la història de la propaganda electoral dels Estats Units, però en aquestes darreres eleccions hi ha hagut un element primordial, innovador: la xarxa. Internet ha revolucionat el món propagandístic, ja que ha aconseguit passar d’una comunicació unidireccional a una bidireccional. Els internautes, la gent de peu, ha pogut participar, opinar, interactuar. La propaganda ja no ha estat només dirigida pels grans mitjans de comunicació, sinó que a la xarxa hi ha hagut una gran difusió d’opinions i vídeos en referència als candidats.
Fins i tot, el màxim exponent per veure fins on arriba aquesta repercussió mediàtica combinada amb la llibertat d’expressió, seria la propaganda in-game, es tracta d’introduir propaganda electoral en videojocs.
El joc “Burnout Paradise” inclou plafons publicitaris on van passant diversos anuncis mentre s’està jugant online. Un dels quals pertany a la campanya electoral de Barack Obama. Un exemple més de l’adaptació dels candidats als nous mitjans per aconseguir vots, sobretot en un sector de la població que sempre es qualifica d’indiferent davant de la política. Però una adaptació per part dels candidats nord-americans, ja que moltes de les seves tècniques de propaganda a través de la xarxa són impensables en candidats a la presidència de països europeus.
Una mostra més de la gran importància de la propaganda de masses en la política nord-americana.
M.BELLERA.
