Mitjanit a Catalunya. Les sis de la tarda a EUA. Els representants dels països que participen a la cimera del G-20 a Washington arriben a la Casa Blanca on són rebuts pel president. Tots els mitjans de comunicació estant pendents.
Però sobretot els mitjans d’aquí. Esperen la fotografia estel·lar. Tothom espera la salutació, l’encaixada de mans entre Bush i Zapatero.
Zapatero ha aconseguit el seu objectiu primer, assistir a la cimera del G-20, però allí ha confirmat també la seva assistència a la propera reunió que tindrà lloc a Londres abans del 30 d’abril.
Els països participants s’han compromès a dur a terme una reforma dels mercats financers que es basi en una major transparència i regulació. Es pretén posar en marxa col·legis supervisors per controlar els bancs de més pes mundial i adoptar mesures, a escala nacional, d’estímul fiscal per afrontar la recessió, entre altres mesures.
En les conclusions de la cimera es preveu que les mesures més urgents han d’estar posades en marxa abans del 31 de març de 2009.
El National Building Museum va acollir tots els representants mundials i va ser on Zapatero va assegurar la seva assistència en la pròxima cimera. George Bush, per la seva banda, va defensar l’economia capitalista i, en concret, la del seu país, exculpant-la de ser la font de la crisi a nivell mundial, com molts han volgut demostrar.
Barak Obama, seguint el seu tarannà políticament correcte, no va assistir a la cimera, ja que considera que el seu mandat encara no ha començat i que ha de deixar actuar a l’actual president.
Per una banda es pot tatxar de posició molt considerada i respectuosa, però per altra banda, quan prengui possessió del càrrec, és ell qui es trobarà la crisi com a eix vertebrador del seu mandat i qui haurà d’assistir a la propera cimera de Londres. De manera que, en cap cas dubto que no estigui al corrent de tot el què s’ha tractat, però considero que se li podia donar un espai com a futur president.
En general però, tota l’expectació que generava la cimera de Washington en l’opinió pública, sobretot a l’estat espanyol, a causa de la seva assistència, un cop aquesta ha passat, s’ha vist reduïda als sectors interessats en el tema. No ha causat tan ressò com s’esperava i els sis minuts de glòria del president Zapatero no han tingut més transcendència que la seva rebuda a la Casa Blanca.
Però sobretot els mitjans d’aquí. Esperen la fotografia estel·lar. Tothom espera la salutació, l’encaixada de mans entre Bush i Zapatero.
Zapatero ha aconseguit el seu objectiu primer, assistir a la cimera del G-20, però allí ha confirmat també la seva assistència a la propera reunió que tindrà lloc a Londres abans del 30 d’abril.
Els països participants s’han compromès a dur a terme una reforma dels mercats financers que es basi en una major transparència i regulació. Es pretén posar en marxa col·legis supervisors per controlar els bancs de més pes mundial i adoptar mesures, a escala nacional, d’estímul fiscal per afrontar la recessió, entre altres mesures.
En les conclusions de la cimera es preveu que les mesures més urgents han d’estar posades en marxa abans del 31 de març de 2009.
El National Building Museum va acollir tots els representants mundials i va ser on Zapatero va assegurar la seva assistència en la pròxima cimera. George Bush, per la seva banda, va defensar l’economia capitalista i, en concret, la del seu país, exculpant-la de ser la font de la crisi a nivell mundial, com molts han volgut demostrar.
Barak Obama, seguint el seu tarannà políticament correcte, no va assistir a la cimera, ja que considera que el seu mandat encara no ha començat i que ha de deixar actuar a l’actual president.
Per una banda es pot tatxar de posició molt considerada i respectuosa, però per altra banda, quan prengui possessió del càrrec, és ell qui es trobarà la crisi com a eix vertebrador del seu mandat i qui haurà d’assistir a la propera cimera de Londres. De manera que, en cap cas dubto que no estigui al corrent de tot el què s’ha tractat, però considero que se li podia donar un espai com a futur president.
En general però, tota l’expectació que generava la cimera de Washington en l’opinió pública, sobretot a l’estat espanyol, a causa de la seva assistència, un cop aquesta ha passat, s’ha vist reduïda als sectors interessats en el tema. No ha causat tan ressò com s’esperava i els sis minuts de glòria del president Zapatero no han tingut més transcendència que la seva rebuda a la Casa Blanca.
M. BELLERA.
1 comentario:
Està molt bé això que es trobin, s'intercanviin tarjetes i estableixin canals de comunicació; però fins a quin punt és lícit que els estats apuntalin un sistema que rebutja les seves intervencions quan genera grans quantitats de diners per a poques mans i injustícies globals a parts iguals?
Publicar un comentario