miércoles, 28 de enero de 2009

ENTREVISTA A LUÍS FRANCISCO INDRIAGO

"La campaña de Obama es un nuevo hito en la comunicación política occidental"

Luís Francisco Indriago va néixer a Veneçuela i té un gran interès per la política nord-americana, ja que com a part d'un país llatí és conscient de les diferències ideològiques que separen els seus governs. Ell a mode d’oci plasma les seves opinions en un blog: http://lindriago.wordpress.com

1.- ¿Como ha vivido las elecciones de EUA su país en general?
Las elecciones de EUA en general se viven en Venezuela conforme se compone el país: De manera polarizada. Por un lado la prensa (radio, tv, y diarios) privados le dan cobertura importante; por el otro, la prensa cercana al sector gobierno, sigue la tendencia confrontativa que tiene el gobierno contra EUA.

2.- ¿Como las ha vivido usted?
Con mucho interés. Desde las campañas por la nominación de los candidatos Demócrata y Republicano, consideré que éste sería un proceso interesante. Creo que no me equivoqué.

3.- ¿Esperaba el resultado que ha habido? ¿Ha dudado alguna vez de sus posibilidades y si es así por qué?
Respecto a las nominaciones: me equivoqué. Pensé que la candidata sería Hilary Clinton. En el caso de McCaine, no tenía duda que sería el candidato. Ya en la elección presidencial, en la medida que avanzó el proceso, no tuve duda de que así sería el resultado.

4.- ¿Cree en la posibilidad de que Obama defraude a aquellos quienes le han votado?
El nivel de expectativas es muy alto. Eso es en sí mismo un riesgo enorme pues el espacio para satisfacer tantas demandas parece enorme. Por otra parte, dada la situación actual en lo económico, cualquier mejora podría ser visto como un aspecto positivo que satisfaga las expectativas.

5.- ¿Qué opina del mandato de Bush?
Coincido con él en que la historia será más justa en el análisis de su gestión. Cometió errores muy costosos, (como el referido a la inexistencia de las armas de destrucción masiva en Irak), pero no se puede decir que la situación actual del país es responsabilidad suya únicamente.

6.- ¿Cómo siguió en concreto la noche electoral de EUA?
La seguí a través CNN y de Internet, aprovechando Twitter, Wordpress, etc.

7.- ¿Qué opina del tratamiento que los medios de EUA han dado a la campaña?
El tratamiento ha sido en la misma medida de las expectativas del proceso y del interés que ha despertado Barack Obama.

8.- ¿Y del tratamiento que le han dado los de su país?
Idem.

9.- ¿Cómo valora concretamente la campaña de Obama?
La campaña de Obama es un nuevo hito en la comunicación política occidental. Si alguien escribiera un libro sobre esta campaña sustituiría el Clásico “Cómo se vende un presidente”, que describió la campaña de Richard Nixon.

10.- En esta campaña Internet ha sido una herramienta muy importante. ¿Cree que la utilización que ha hacho el equipo de Obama de ésta le ha conducido a la victoria?
No diría que fue el elemento que le condujo a la victoria de manera única; pero sin duda que ésta fue una campaña 2.0. Aprovechó las redes sociales, los blogs, el multimedia, el e-mail; fue el enlace entre sus colaboradores y millones de voluntarios.

11.- ¿Qué cree que precipitó McCain a la derrota electoral?
El lastre del descrédito del gobierno de George W. Bush pesaba mucho para McCain, pero un elemento definitorio, que disminuyó sus posibilidades, fue la selección de Sarah Palin como su compañera de fórmula.

12.- Barack Obama quiere apostar por una democracia participativa. ¿Cree usted que es posible?
Totalmente. Lo está haciendo ya desde el comienzo. El impulso que comienza a dar al concepto del “trabajo comunitario” es muestra de ello. La iniciativa de consultar vía internet iniciativas legislativas que le lleguen es otra.

13.- Obama dispone de un equipo de profesionales muy preparado a sus espaldas. ¿Cree que su intervención ha sido decisiva o, por otro lado, el candidato tenía suficiente fuerza por él solo?
Obama tiene una fuerza y una capacidad de gestión que parece enorme. Una de sus fortalezas es la de escoger a sus colaboradores, delegar, confiar en ellos y trabajar en equipo.

14.- ¿Qué papel cree que ha desempeñado Joe Biden?
Como compañero de fórmula en la campaña otorgó confianza a quienes no creían en la corta carrera senatorial de Obama. En el gobierno, creo que será un factor clave en las relaciones con el Senado y con el stablishment más tradicional de Washington, que todavía pudiera ver a Obama con cierto recelo.

15.- Obama está formando su gobierno. ¿Qué opina de las personas de confianza que ha elegido?
Salvo de Hilary Clinton, conozco poco de la mayoría de sus colaboradores. Habrá que esperar por el resultado de sus gestiones. Hilary Clinton creo que será buena Secretaria de Estado, aunque su gran reto será superar a Condoliza Rice, que tendrá un lugar en la historia de la diplomacia estadounidense.

16.- ¿Cómo ve las posibilidades de relación del nuevo gobierno de EUA con los otros países? Por ejemplo el suyo.
Creo que habrá algunos cambios, pero no de manera inmediata. El tema de la lucha contra el terrorismo seguirá en la agenda de Estados Unidos, pero de manera más diplomática; menos guerrerista. Respecto a Venezuela, no espero cambios mayores en el corto plazo: desde aquí la calificación de “enemigo imperialista” es algo que necesita el gobierno de Hugo Chávez como comodín discursivo para la población más pobre, tanto en el país como en la región. El Socialismo del Siglo XXI necesita un enemigo contra quien luchar. Estados Unidos y el capitalismo es el único posible. Por el contrario, desde Washington es probable que vengan mayores presiones para pedir respeto a los valores democráticos por parte del gobierno venezolano y para evitar que la influencia de Chávez se siga propagando en la región. El gobierno de Bush no miraba a América Latina por mirar a Afganistán e Irak. Tradicionalmente los gobiernos demócratas prestan mayor atención a sus vecinos latinoamericanos.

M.BELLERA.

jueves, 22 de enero de 2009

20-G: PRESA DE POSSESSIÓ DE BARACK OBAMA COM A PRESIDENT D’EUA

"El món ha canviat i nosaltres també ho hem de fer"

Deu mil persones han estat a la vora del nou president quan jurava el càrrec, més de dos milions de persones hi eren presents i tot el món sencer estaba pendent de la figura que recolzava la seva mà damunt la bíblia de Lincoln.
Barack Obama ha pres possessió del càrrec de president dels EUA a les dotze hores i cinc minuts, hora local. Ja és oficialment el nou president de la primera potència mundial.
El National Mall s’ha convertit en una explosió de sentiments. El fred que feia no ha fet desdir a molts seguidors que han dipositat l’esperança en el demòcrata d’acompanyar-lo en el seu dia; i han esclatat en llàgrimes després de la promesa de protegir i defensar la Constitució dels Estats Units i la proclamació com a president. La gran majoria d’afroamericans que hi ha assistit han corroborat el fet com a quelcom inèdit en la història del seu país i com a un avenç en la seva societat.
L’anècdota de la jornada s’ha donat mentre feia el jurament, els nervis i l’emoció del moment han fet que Obama es perdés i hagués de repetir una frase. L’incident ha estat un element distensador dins de la rigurositat protocolària.
Abans però Obama i Michelle han assistit a un acte religiós a la capella de Saint Johan i han anat a la Casa Blanca on han compartit un cafè amb el president sortint, George Bush i la seva esposa, a qui Michelle Obama ha fet un regal. Des d’aquí han sortit junts fins al Capitoli, lloc on es duia a terme el jurament de la Constitució i on minuts abans d’Obama ha jurat el càrrec John Biden, com a vicepresident dels Estats Units.
En el discurs que ha fet ja com a president estatunidenc ha apel·lat molt a les emocions i a l’esperança i ha recordat els seus grans mestres, Abraham Lincoln i Martin Luther King, entre altres.
L’eix central del discurs ha estat la crisi financera que traspassa actualment el país i la capacitat d’EUA per sortir-se’n. Obama entra al govern en un moment complicat i els seus seguidors han dipositat molta confiança en ell. El nou president n’és conscient i per aquest motiu ha fet un discurs tocant de peus a terra i posant els punts sobre les i. El jove que ha preparat el discurs, de tan sols vint-i-set anys, fa vuit setmanes que hi treballa. Tot i el to alliçonador que ha usat en certes parts de la xerrada, "la nostra economia està molt debilitada, a conseqüència de l'avarícia i la irresponsabilitat per part d'alguns, però també pel fracàs col·lectiu a l'hora de prendre les decisions difícils i preparar la nació per a una nova era", l’optimisme també s’ha deixat veure entre les seves paraules d’esperança i responsabilitat. Ha apel·lat a la validesa dels ciutadans nord-americans com a poble, “la nostra capacitat continua sent la mateixa. Des d'avui haurem de despertar-nos, arremangar-nos, espavilar-nos i començar a treballar per refer aquest país."
El discurs emès per Obama ha tingut tres puntals claus i distingits. Una primera part interna, on ha parlat del país com a tal; on ha remarcat la creença en ells mateixos, els ciutadans, i en un futur, encara que complicat. Una segona part més internacional, on s’ha recordat que EUA ha de seguir sent el gran país poderós que és però fent força des dels drets civils. I una tercera part en enorgulliment a la seva ètnia i al somni de molts: “No podem fer més que pensar que els vells odis passaran algun dia, que la divisió tribal es dissoldrà i que ara que el món es fa mes proper, la nostra humanitat, la de tots, apareixerà. I els Estats Units han de tenir un paper principal en aquesta nova època de pau." La cita al seu pare i el racisme que va patir a Estats Units on va venir a estudiar ha estat repleta d’emotivitat. Finalment també ha remarcat la seva diferència amb Bush quan ha parlat sobre una possible reconstrucció de l’economia respectant el medi ambient. Obama ha apostat en tot moment pel canvi, com queda palès en la frase que ha pronunciat i que podem considerar a mode de resum: “El món ha canviat i nosaltres també ho hem de fer".
En acabar la cerimònia de la presa de possessió, Obama i la seva esposa han acomiadat a Bush, que ha abandonat el Capitoli amb destí el seu ranxo de Texas.
Després hi ha hagut el tradicional dinar de celebració, una mica accidentat, ja que dos dels convidats s’han desmaiat; i cap a dos quarts de quatre, hora local, ha sortit el sèquit presidencial en direcció a la Casa Blanca, el primer tros del qual Barack i Michelle Obama han fet en limusina i l’últim a peu, saludant a la multitud que els rebia a banda i banda de carrer. El ball presidencial, que la parella ha encetat, ha durat fins ben entrada la nit.

La primera feina que va fer Obama com a president d’EUA va ser firmar el nomenament dels seus ministres i aquest matí, quan encara no feia ni vint-i-quatre hores de la presa de possessió del càrrec, ja ha començat a fer les primeres gestions del seu govern. El president ha suspès els judicis de Guantánamo mentre revisa el futur del centre penitenciari, i ja s’ha reunit amb els seus assessors financers i els funcionaris del Pentàgon.
M.BELLERA.

lunes, 19 de enero de 2009

OBAMA I FAMÍLIA RECORREN PART DEL VIATGE DE LINCOLN

El viatge cap a la presidència

Dies abans de la seva presa de possessió, Obama ha volgut seguir el passos d’Abraham Lincoln. De manera que ha volgut recórrer part del trajecte que va fer Lincoln al 1861.

La família Obama al complet ha agafat el tren a Filadèlfia i han fet la primera parada a Willmington, d’on Joe Biden ha estat senador.

Aquest recorregut del president electe ha causat gran sensació. La gent surt de casa seva a saludar-lo i Obama veu el viatge com un recull de les veus anònimes, que són les que veritablement formen el país, que s’endurà cap a la Casa Blanca, on prendrà possessió el 20 d’aquest mes.

Les famílies que esperen a peu de tren l’arribada del futur president a les seves terres tant són blancs com negres i, malgrat les baixes temperatures, l’expectació enfront la seva arribada és màxima.

La seva arribada a Washington, però, també és tot un esdeveniment. Una multitud espera a l’estació per veure’ls i la policia controla cada racó de la ciutat. Les mesures de seguretat són impressionants.

Estan previstos per demà una quantitat immensa d’actes, des dels esdeveniments públics fins a festes més reduïdes i d’àmbit privat.

Milions de nord-americans esperen amb ànsia veure jurar al quaranta-quatrè president d’Estats Units sobre la Bíblia de Lincoln.

M.BELLERA.

APOSTA PER UNA NOVA ECONOMIA

El costat Keynesià d’Obama


La crisi econòmica és un tema de debat a nivell mundial. Tots els governs han dedicat esforços per pal·liar-ne les conseqüències. I el nou govern d’EUA no serà menys, tot i que fins dimarts no hi ha la presa de possessió, al llarg de la configuració del seu equip, Obama ha tingut molt en compte aquest tema.

Alguns analistes econòmics estan comparant l’actual crisi amb el crack del 29 i, en part, no els falta raó si ens parem a mirar algunes de les mesures que s’estan adoptant.

En aquesta vessant hi trobem el president electe d’Estats Units, el qual es decanta per la teoria Keynesiana i anuncia que invertirà en infraestructures per així crear dos milions i mig de llocs de treball. Obama creu que la recuperació econòmica ha de partir de la inversió pública. De manera que pretén reorientar la mà invisible que dirigeix l’economia de mercat.

De totes formes hi ha qui no ho veu clar, ja que hi ha qui pensa que més que pedaços, l’economia d’EUA necessita un canvi de rumb total.
Pel que fa a les inversions que vol fer, podem veure que hi ha tres temes que primen en la seva agenda: educació, infraestructures i noves energies. Podem veure que el nou president s’ha decidit per una aposta més “social” que no pas els governs anteriors.


M.BELLERA.

viernes, 2 de enero de 2009

ARNE DUNCAN: SECRETARI D’EDUCACIÓ DE GOVERN D’OBAMA

De director d’educació a Chicago a secretari d’educació

Entre els diferents nomenaments que durant aquest final d’any ha anat fent el president electe, Barack Obama, hi trobem Arne Duncan, actual director del sistema educatiu públic de Chicago.

Duncan és conegut per les mesures estrictes pel que fa a la reforma educativa, però també pel respecte vers la feina dels professors i sindicats. Últimament, ha causat bastant rebombori i polèmica la seva proposta sobre la creació d’una escola preparatòria pública per estudiants homosexuals i bisexuals.

Obama però encara no ha donat a conèixer com vol millorar el sistema educatiu públic tot i que ha mencionat augmentar el finançament i millorar els tests de qualitat, així com contractar més professors.

L’elecció no ha estat feta a l’atzar ni molt menys, la seva relació té molta història. De joves jugaven junts a bàsquet i van créixer al mateix barri a poques cases l’un de l’altre, a Hyde Park. A partir d’aquí van establir una relació d’amistat que encara dura. Duncan també va estudiar i graduar-se a la prestigiosa universitat de Harvard, on liderava l’equip de bàsquet. Esport el qual va seguir practicant com a jugador professional a Austràlia des del 1987 al 1991.

Quan torna a la seva ciutat ho fa per dirigir la Iniciativa d’Educació Ariel, que està enfocada a crear oportunitats pels joves del sud de Chicago. És a arrel d’això que l’any 1998 comença a treballar com a director adjunt de Personal en el distema educatiu públic del seu estat. Només tres anys després, l’alcalde pertinent, Richard M. Daley, el va nomenar director executiu. De manera que als seus 44 anys i, des de l’any 2001, s’ha encarregat del sistema educatiu públic de Chicago, el tercer districte escolar més gran d’EUA, ja que consta de més de 400.000 estudiants.

El nomenament d’aquesta nova peça del govern es va fer a Chicago durant una roda de premsa d’Obama, just després de la designació del premi Nobel Steven Chu com a secretari d’Energia. Un altre nomenament contemporani al d’educació ha estat el de Tom Vilsack en la secretaria d’Agricultura.

Les perspectives per al nou secretari d’Educació són molt optimistes, ja que l’actual secretaria, encapçalada per Margaret Spellings, ha qualificat a Duncan com a un “líder escolar realment bo”, en l’entrevista que va concedir al Washington Post.

M.BELLERA.

domingo, 14 de diciembre de 2008

ANDREW DAVIS NOU DELEGAT DEL GOVERN CATALÀ

La Generalitat fa una aposta Demòcrata

Andrew S. Davis nascut a Boston al 1973 és doctor en Filosofia per la Universitat de Nottingham del Regne Unit i té un màster en Relacions Internacionals per la Universitat Johns Hopkins a Washington, especialitzat en economia internacional i estudis Europeus. Davis és expert en representació de territoris amb situacions com Catalunya i Escòcia de cara al món.

El proper mes de gener s’inaugurarà la Delegació del Govern de la Generalitat als Estats Units d’Amèrica amb seu a Nova York i Davis ha estat elegit per gestionar-la. La funció principal d’aquesta Delegació és agilitzar les relacions entre els governs descentralitzats i les autoritats d’Estats Units i Canadà. També, però, serà l’encarregada de controlar les relacions de Catalunya amb organismes internacionals que tenen seu a EUA, com és el cas de les Nacions Unides.

Aquesta no és la primera experiència de Davis amb Catalunya ja que actualment treballa d’investigador en estudis catalans per l’Institut Ramon Llull a la London School of Economics and Political Science. Però combina aquesta feina dirigint Democrats Abroad a l’Estat Espanyol, que és l’organització que dóna suport al partit de Barack Obama a l’estranger.

És la primera vegada que es nomena un delegat que no és català per part de la Generalitat.


M.BELLERA.

viernes, 5 de diciembre de 2008

HILLARY CLINTON DE SENADORA A SECRETÀRIA D'ESTAT

La nova cara d’EUA a l’exterior

Després de l’expectació que va despertar la curiositat per saber qui entraria en la formació de l’equip de govern del futur president d’EUA, Barack Obama, Hillary Clinton ha tornat a ser el centre d’atenció. Doncs, l’exprimera dama i senadora per Nova York serà la secretària d’estat del nou govern.

La decisió de Clinton d’abandonar el seu càrrec al Senat s’ha produït després d’un intercanvi d’impressions amb Obama sobre la política exterior d’EUA. La intensa negociació ha estat causada per activitats i negocis del marit de Hillary, ja que aquests semblaven interposar-se a l’hora que ella acceptés el lloc.

Aquest però no és l’únic càrrec designat, sinó que, segons la cadena NBC, Obama ja ha decidit que Bill Richardson, actual governador de Nou Mèxic, serà el secretari de Comerç i Timothy Geithner, responsable de la Reserva Federal a Nova York i que ja va treballar pel govern Clinton, seria el secretari del Tresor.

Podem veure que Barack Obama intenta reunir un equip expert per tirar endavant el país i sobretot intenta reforçar la part econòmica, ja que Geithner té molts anys d’experiència a l’esquena en aquest tema, per així intentar sufragar la crisi econòmica.

Tot i així, la paraula final encara no està donada i hi pot haver canvis i noves assignacions, així que de moment només tenim les primeres impressions, tot i que, pel que sembla, molt segures.



M.BELLERA.