EL CORONEL NO TIENE QUIEN LE ESCRIBA

"Tuve que escribir Cien años de soledad para que leyeran El coronel no tiene quien le escriba"

Gabriel García Márquez va néixer a Aracataca, un petit poble de la costa colombiana. Va començar a estudiar Dret i Ciències Polítiques a la Universitat Nacional de Bogotá però va deixar la carrera per dedicar-se al periodisme. Tot i publicar diversos relats i reportatges a El espectador, la seva consagració literària no es produeix fins que guanya, al 1982, el premi Nobel de Literatura amb la novel·la Cien años de soledad; encara que ja des de molt abans ja és reconegut com un dels grans escriptors del segle XX.

El coronel no tiene quien le escriba, va ser publicada anys abans, al 1961; i, sobre la qual, ell mateix va afirmar en una entrevista: "Yo creo que es mi mejor libro, sin lugar a dudas." Se sent orgullós del relat en qüestió i, tot i que no apareix en cap moment dins de la narració la situació geogràfica exacta d'aquesta, es pot intuir que hi ha una gran influència del seu passat.

Un vell coronel retirat fa més de quinze anys que la seva preocupació diària és l'arribada del correu; espera l'avís de que li hagin concedit la pensió a la qual té dret pels serveis prestats a la patria. Cada divendres el coronel es dirigeix al port a esperar la llanxa que porta el correu, però sempre torna a casa amb les mans buides. Des de que el seu fill Agustín va morir en un atemptat, el coronel i la seva esposa han anat venent els pocs objectes de valor de que diposaven per poder menjar. Ara només els queda l´única herència del seu fill mort, un gall de baralla.

El preu de venta de l'animal és molt elevat i el coronel haurà de decidir si engollir-se el seu orgull i vendre'l per així poder subsanar la gana que passen o bé consevar el gall i amb ell l'honor i l'esperança.

És un relat breu però molt intens. El llenguatge emprat és totalment precís i transparent a l'hora de reflectir l'angoixa i desesperació del coronel, al mateix temps que la resignació i la por a haver-se de rebaixar davant la misèria en la qual es veu abocat.

Per l'escriptor, la literatura sempre ha estat una forma d'evació del seu interior, un reflex de quelcom no expressat oralment. La literatura ha estat el mitjà de comunicació amb l'exterior: "Soy escritor por timidez. He tenido que refugiarme en la soledad de la literatura."

• Títol: El coronel no tiene quien le escriba.

• Autor: Gabriel García Márquez.

• Anagrama, Barcelona, 2002.

• 110 pàgines.

M. Bellera.