Publicitat involuntària pel darrer llibre de Pep Coll

El rector de Tremp critica Les senyoretes de Lourdes i aconsegueix l’efecte contrari

Joan Antoni Mateo, mossèn de Tremp, va titllar l’últim premi Sant Jordi, Les senyoretes de Lourdes, d’”irrespectuós” amb l’església i va animar als seus feligresos, a través del full dominical, a no anar a la presentació del llibre, que va tenir lloc a la nova biblioteca del municipi el passat dimecres.
Aquesta crida al boicot de l’escriptor local, Pep Coll, va tenir un efecte totalment contrari, ja que la presentació del llibre va gaudir d’una assistència massiva i, el mateix matí en què va sortir l’escrit al full dominical, es va esgotar el llibre a totes les llibreries del poble.

Les senyoretes de Lourdes és una novel·la, és a dir, no fa falta que sigui un escrit totalment basat en la realitat, ja que el mateix autor descriu una novel·la com quelcom on s’hi introdueix ficció, que tracta sobre la vida de Bernardette Soubirous, la nena que l’any 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. De bon principi, els veïns de Lourdes van interpretar aquesta aparició de maneres diferents: una fada de les que habitaven la cova, l’esperit d’una beata morta feia uns mesos, que s’havien despertat els dimonis ancestrals de la muntanya, i fins i tot s’ironitzava assegurant que el suposat fantasma era la dona del farmacèutic que s’havia citat amb el seu amant. Qui no teoritzava era l'única vident, una humil adolescent asmàtica que es referia a l’aparició com a Allò. Fins a les últimes visions, quan acudien milers de pelegrins a la cova, la nena no va acceptar, després que un sacerdot de Lourdes li suggerís, que era la Mare de Déu. En realitat, aquella primavera, allò que va despertar les visions de Bernadette van ser les il·lusions i els desenganys, les enveges i els odis, l’ambició de diners i de poder. Pep Coll reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme i retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions. Ens acosta al drama terrible d’una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se’n va sortir. Ni en vida, ni un cop morta.

Pep Coll no és el primer xoc que té amb l’església, ja que l’any 1997 se li va prohibir presentar una obra sobre Santa Maria d’Àneu a l’església homònima. I s’ha dirigit a mossèn Mateo com a “passat de moda” i l’ha situat en “l‘època que l’església tenia una llista negra de llibres”.
Altres escriptors han considerat el fet anecdòtic i fins i tot bo, perquè ha estat una forma de rebre publicitat i, fins i tot, Maria Barbal, també escriptora local, creu que és bo perquè demostra que també els sacerdots llegeixen la novel·la.Per la seva banda, el bisbat s’ha defensat dient que això tan sols és l’opinió d’un rector i no pas la de tot el clergat.

M.BELLERA.