Adolfo Grau i Moliné, més conegut per Tino, renom que ve de l’abreviació del nom del seu pare - Celestino -, és una persona de molta anomenada a la població, tant per la seva forma de ser característica com per la feina que ha dut a terme durant tota la seva vida. Es pot considerar que a cada racó de la localitat, es troba una obra feta per ell, el seu germà o algun dels seus deixebles; i és considerat un dels artistes locals.Degut a l’arribada de la fil·loxera al Pallars Jussà, l’any 1900, es produí una crisi en la vinya, que matà tots els ceps i deixà a la ruïna gran part de la població que vivia a les rodalies de Tremp i es dedicava a la producció vinícola. Per culpa d’aquest fet, hi hagué una forta emigració cap a Amèrica, concretament cap a Argentina on es reuniren gran quantitat de persones de la Conca de Tremp a la ciutat de Rosario. Algunes d’aquestes persones que quedaren arruïnades no van marxar cap a Argentina, sinó que tan sols es limitaren a buscar un habitatge modest a Tremp i a buscar feina dins la localitat.
També a partir de l’any 1911 es va produir un canvi molt important a la població, Tremp va patir un gran augment d’habitants i va canviar el sistema econòmic, la producció agrària tenia un pes força important, però la societat obrera va anar en augment. Aquest fet va ser possible gràcies a les obres hidroelèctriques de la Canadenca, que van atraure gran quantitat d’obrers al territori.
L’any 1909 va arribar a la població un serraller i ferrer provinent de Barcelona, Celestino Grau i Just, pare d’Adolfo Grau i Moliné, que estava treballant per Antoni Gaudí.
L’arquitecte li va recomanar que se’n pugés al Pallars Jussà, concretament a la capital, ja que havia experimentat un notable creixement degut a la crisi de la vinya i les obres hidroelèctriques que estaven en projecte per als anys pròxims que atraurien gran quantitat de població obrera a la comarca. De forma que el “manyà” va arribar a la població just pel canvi.
Primerament ell i la seva dona, s’instal·laren en un petit taller però de seguida es van traslladar a la casa on encara actualment viuen els dos fills; just al
centre de la ciutat, a la Rambla Doctor Pearson on, en aquella època, hi havia tota la indústria creixent.
Aquest taller és un negoci familiar que ha anat passant de pares a fills.
Encara es conserva el taller intacte com era a començament de segle, només hi ha hagut canvis pel que fa a les noves màquines que han anat introduint, ja que s’han hagut d’adaptar als nous avenços tecnològics, tot i conservar sempre l’ofici d’artesà, cada peça és única i feta a mà.
Celestino Grau va començar venent armes i bicicletes a part de fer la feina de ferrer i serraller però amb les obres de la Canadenca el volum de feina de “manyà” augmentà i les seves obres s’han estès arreu de les comarques del Pirineu; en la majoria de cases particulars construïdes durant el segle XX i locals públics de la zona es poden veure elements de ferro treballats per aquesta família i els ajudants que tenien.
El taller, situat als baixos de la casa, com era tradició en totes les empreses familiars, és un lloc fosc i més aviat estret, amb una porta al final que dóna al pati de la casa. A banda i banda de paret hi ha taulells plens d’eines i màquines per treballar el ferro i poder-li donar la forma desitjada. La farga, situada al costat dret del taller, continua actualment activa i al seu voltant s’hi troben els martells i les encluses per colpejar el ferro roent. Al fons del taller hi ha un circuit de corretges i sitges que fa moure les màquines de foradar el ferro. Totes les parets estan cobertes de motlles de totes les formes i mides, fets per ells i que els servien per fer després les peces.
Adolfo Grau ha rebut diverses condecoracions com a mestre artesà per part de la Generalitat i va ser felicitat pel Rei Juan Carles per l’obra que va cedir gratuïtament a l’ajuntament de Tremp i en la qual donava el nom de “Princesa Sofia” a la font del Passeig del Vall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario