Risto Mejide: «La estupidez es como la halitosis, o como una falta de ortografía. La sufre todo el mundo, menos quien la comete»Aquesta és només una de les múltiples frases que conté el nou llibre del publicista que es banta d'haver fracassat en el seu ofici de forma convencional, i que torna a formar part del jurat de la nova edició d'Operación Triunfo.
En la societat que vivim actualment hi ha una gran valoració pel triomf personal, per l’egocentrisme i la individualitat. Hi ha una necessitat imperial per ser quelcom reconegut i així poder haver dit que s’ha fet alguna cosa a la vida. Es creu que el reconeixement, de vés a saber qui o què, et porta pòdium més alt. I com més sol s’estigui o més desgraciat se sigui en aquesta aventura que s’equipara a un safari dels exploradors de segles passats per la selva, més gran serà el reconeixement.
Si abans es miraven sèries novel·lades i concursos de vocabulari i es criticava la societat americana pel seu contingut televisiu sensacionalista, ara els doblem les edicions de programes de l’estil de Superviventes, Gran Hermano, Fama, Operación Triunfo, ...
I el més greu de tot és la dinàmica que segueixen aquests programes. Com més desagradables i mal educats siguin els presentadors i participants, més audiència tenen.
Risto Mejide és l'exemple més vivent d'aquesta degradació qualitativa que ofereixen els mitjans, sobretot l'audiovisual. Una persona que escriu un llibre sobre la seva filosofia de vida, dient que és la seva pròpia filosofia però menyspreant a qui no la segueix, a qui és diferent o, més ben dit, a qui no és ell, no crec que hagi de ser un model a saguir per la massa de la societat.
Un llibre que ell mateix ens diu que no ofereix res, però que d'aquesta manera pretén ser la forma de màrqueting que té. Aquesta indiferència vers el propi treball creu que és el llançament cap a l'èxit, o el què és el mateix, cap a les ventes i els guanys. El títol ja és molt suggerent: El pensamiento negativo. Piensa mal y acertarás. Amb això no vull dir que hi hagi coses sobre les que no pugui tenir raó, però no crec que sigui la forma d'expressar-ho, simplement perquè hi ha un despreci evident i gratuït cap a tot el convencional.
Què en treu de tot aquesta parafernàlia?
Personalment crec que tansols es tracta d'una forma vulgar de cridar l'atenció i, conseqüentment, d'aconseguir fama i "prestigi" si és que així es pot anomenar. És un personatge conegut però, de quina forma?
Pot una persona que es dedica a ridiculitzar públicament i sense cap mena d'educació a persones que van a un programa de televisió fer-se tan popular sense un volum de crítiques massa considerable?
Però el més greu de tot és que l'audiència puja a mesura que ell augmenta els seus insults. On hem arribat? I les persones encara tenen la poca dignitat com per continuar presentant-se a aquests programes i deixar despreciar per individus com aquest. És que ja no sabem on estan els límits de l'educació o és que l'afany per la fama ho supera tot?
En definitiva, jo només puc dir que, per mi, comprar el llibre d'aquest publicista és reafirmar-lo en la seva pròpia glòria. I justificar-li els seus insults vers persones que, per altra banda no em fan pena, es deixen insultar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario