CRASH

Una reflexió sobre la pròpia existència dels protagonistes

Aquesta és la segona pel·lícula en pantalla gran per a Paul Haggis. És una proposta arriscada que poques vegades hauríem pogut imaginar que una gran productora portaria a bon port. L'aposta per un drama reflexiu i complicat ha tingut una molt bona acollida.

Paul Haggis amb l'ajuda de Bobby Moresco aconsegueix fer un relat de la societat nord-americana, portada a l'extrem, que molts han considerat de "conte real". Un xoc de cultures dins una mateixa societat que porta a reconduir situacions que aquesta mateixa varietat ocasiona.

No es tracta en sí d'una obra contra el racisme, sinó que Haggis ens pretén mostrar el que aquestes cultures tenen en comú i les situacions similars a les que s'enfronten. Tots som humans i ens nodrim d'una semblança condició, que en espectes pot resultar meravellosa però en altres circumstàncies pot resultar devastadora per nosaltres mateixos. Haggis no pretén que guanyi o perdi ningú, ni que hi hagi bons i dolents, però regint-se per aquesta norma, hi ha situacions que són portades a l'extrem, és a dir, poc sostenibles i innestables, forçades.

L'aposta però per situar la pel·lícula a Estats Units, concretament a la ciutat de Los Ángeles, és un gran encert, ja que la multiculturalitat està molt present en tots els aspectes de la vida en auqesta socitetat, fet que fa que sigui un dels seus trets característics.

Pel que fa a parts més tèctiques del film, cal recordar que no comptava amb un gran pressupost i que els actors han intentat donar el màxim d'ells mateixos, de manera que les interpretacions han estat molt realistes.

Podria semblar una mica lenta la pel·lícula, però la presentació progressiva dels personatges i l'entrellaç de les diferents històries, fa que aquesta lenttud sigui necessària per comprendre bé el fil argumentatiu de la trama.

En definitiva, Crash és una pel·lícula amb un clar missatge de rerefons. És, per damunt de tot, un intent reflexiu sobre la condició humana en general, és a dir, sobre els seus sentiments, emocions i actuacions.

Títol original: Crash

Nacionalitat: Alemanya & USA

Any: 2005

Director: Paul Haggis

Intèrpretes: Sandra Bullock, Don Cheadle, Matt Dillon, Jennifer Esposito, William Fichtner, Brendan Fraser, Terrence Dashon Howard, Thandie Newton, Ryan Phillippe, Larenz Tate, Nona Gaye.

Duració: 110 minuts

M.BELLERA.

RETORN I CANVI TEMÀTIC

Després d'aquesta llarga parada sense publicar res. Un descans coincident amb les vacances d'estiu. Ara tornaré a publicar.

Aquest blog pretén ser una mirada crítica, actual però personal d'allò que ens envolta. Fins ara els temes han estat relativament pròxims i centrats en l'àmbit cultural. Ara però també hi ha un tema que, tot i que no ens és geogràficament pròxim, està present en les nostres vides.

L'anomenada potència mundial està en canvi, per bé o per dolent, ho deixarem en canvi fins veure'n els resultats. Les eleccions a la presidència d'EUA és un tema que s'ha tornat quotidià en els telenotícies i diaris que ens envolten. Però, entenem tota la informació que ens arriba sobre aquest país? La seva forma de fer? El tipus de societat que són?

A partir d'ara, el que es pretendrà aquí és fer un seguiment de les seves eleccions, però intentant explicar-les a partir de la seva cultura i manera de veure el món.

M. BELLERA.

Publicitat involuntària pel darrer llibre de Pep Coll

El rector de Tremp critica Les senyoretes de Lourdes i aconsegueix l’efecte contrari

Joan Antoni Mateo, mossèn de Tremp, va titllar l’últim premi Sant Jordi, Les senyoretes de Lourdes, d’”irrespectuós” amb l’església i va animar als seus feligresos, a través del full dominical, a no anar a la presentació del llibre, que va tenir lloc a la nova biblioteca del municipi el passat dimecres.
Aquesta crida al boicot de l’escriptor local, Pep Coll, va tenir un efecte totalment contrari, ja que la presentació del llibre va gaudir d’una assistència massiva i, el mateix matí en què va sortir l’escrit al full dominical, es va esgotar el llibre a totes les llibreries del poble.

Les senyoretes de Lourdes és una novel·la, és a dir, no fa falta que sigui un escrit totalment basat en la realitat, ja que el mateix autor descriu una novel·la com quelcom on s’hi introdueix ficció, que tracta sobre la vida de Bernardette Soubirous, la nena que l’any 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. De bon principi, els veïns de Lourdes van interpretar aquesta aparició de maneres diferents: una fada de les que habitaven la cova, l’esperit d’una beata morta feia uns mesos, que s’havien despertat els dimonis ancestrals de la muntanya, i fins i tot s’ironitzava assegurant que el suposat fantasma era la dona del farmacèutic que s’havia citat amb el seu amant. Qui no teoritzava era l'única vident, una humil adolescent asmàtica que es referia a l’aparició com a Allò. Fins a les últimes visions, quan acudien milers de pelegrins a la cova, la nena no va acceptar, després que un sacerdot de Lourdes li suggerís, que era la Mare de Déu. En realitat, aquella primavera, allò que va despertar les visions de Bernadette van ser les il·lusions i els desenganys, les enveges i els odis, l’ambició de diners i de poder. Pep Coll reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme i retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions. Ens acosta al drama terrible d’una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se’n va sortir. Ni en vida, ni un cop morta.

Pep Coll no és el primer xoc que té amb l’església, ja que l’any 1997 se li va prohibir presentar una obra sobre Santa Maria d’Àneu a l’església homònima. I s’ha dirigit a mossèn Mateo com a “passat de moda” i l’ha situat en “l‘època que l’església tenia una llista negra de llibres”.
Altres escriptors han considerat el fet anecdòtic i fins i tot bo, perquè ha estat una forma de rebre publicitat i, fins i tot, Maria Barbal, també escriptora local, creu que és bo perquè demostra que també els sacerdots llegeixen la novel·la.Per la seva banda, el bisbat s’ha defensat dient que això tan sols és l’opinió d’un rector i no pas la de tot el clergat.

M.BELLERA.

TEBEOSFERA: LA HISTÒRIA DEL CÒMIC DIGITALITZADA

Si la màgia del còmic era passar pàgines i més pàgines repletes de vinyetes amb dibuixos elaboradíssims però de traços ràpids i incomplets; ara la màgia està en trobar totes aquelles sèries exhaurides als quioscos, que moltes ja són peces valuosíssimes guardades amb gran recel per col·leccionistes , a la xarxa. Doncs sí, a internet hi ha cabuda per tot.
Tebeosfera és una pàgina web que s’està construint amb la finalitat d’englobar totes aquelles peces de còmics que es puguin arribar a trobar.
La pàgina està en construcció però pretén tenir més de 200.000 entrades sobre el còmic.
S’està digitalitzant totes les col·leccions que es poden i pretén ser una mena d’hemeroteca dedicada al món de les vinyetes.
Personalment crec que és una gran idea, ja que si tothom coincideix que la digitalització és el futur de la nostra societat, per conservar la història, quina és la millor forma sinó digitalitzant-la?Ara la iniciativa ha sorgit dins del moviment del còmic, però crec que estaria bé que s’apliqués també a altres camps. Les bases de dades digitals són una gran eina per la conservació i classificació de la informació que ens poden arribar a ser molt útils. De forma que és del tot necessari l’emmagatzematge de la informació, ja que cada dia aquesta va en augment.

M.BELLERA.

EL BLOG DEL JORDI

Aquest blog pertany al Jordi Aragó, un noi de les terres de Lleida.
No és un blog que tingui moltes entrades, però les que té marquen una personalitat molt pròpia i forta. No tracta temes que algú podria tatxar de “convencionals”, sinó que ha adaptat el blog al seu estil de vida i a la seva forma de pensar.
Ens queda clar que és molt aficionat a la lectura i això marca la seva forma d’escriure. On podem veure que deixa anar tranquil·lament el què pensa.
Té un disseny molt senzill però que va molt d’acord amb la el contingut del blog.
Les imatges no hi predominen massa però tampoc crec que per alguns temes que tracta hagin de ser necessàries. Els textos són suficientment clars com per entendre què ens vol dir i perquè ho fa així.

Si algú en vol saber més es pot passar per http://www.jordiarago.blogspot.com/

M.BELLERA.

EL BLOG DEL XAVI

El Xavi Calvó és un noi de Sabadell, cosa que es pot deduir o, almenys, intuir pels seus escrits i la seva agenda cultural. Un exemple n’és el text sobre el Mediavalia de Sabadell.
Els seu blog m’ha cridat l’atenció perquè té un gran nombre d’entrades i totes són molt variades, no se centra només a la seva ciutat, sinó que avarca tot el territori barceloní. Podem veure que li agrada llegir, ja que hi ha vàries entrades sobre llibres i sempre hi afegeix el toc personal amb algun comentari.
El disseny global del blog m’ha recordat molt al de l’Helena Ges (blog comentat anteriorment) i tornaré a dir que trobo que és un disseny molt alegre i ben estructurat, ja que facilita trobar les coses dins del blog i en fa una lectura amena.
Les imatges complementen els textos i la seva agenda és molt extensa.En definitiva, l’he triat perquè crec que sap donar un toc personal a tots els escrits i l’he trobat distret de llegir.

Sempre es pot visitar a la direcció http://www.bitsculturals.blogspot.com/

M.BELLERA.

EL BLOG DE L’HELENA

El blog de l’Helena Ges l’he elegit perquè m’ha semblat molt interessant la temàtica tractada. A part dels temes que proposa el professor a classe, l’Helena ha centrat el seu blog cultural a la seva població: Tona. Una petita localitat al costat de Vic de la qual hem pogut conèixer el seu gran moviment cultural a través d’aquest blog.
Aquesta centralització tan local del blog i l’apartat de dansa, que és un dels temes amb més entrades del blog, són els dos fets pels quals he elegit principalment fer-ne el comentari. Ja que normalment no es troba molta informació sobre dansa i, en canvi, a Tona sembla ser un tema recurrent.
Per altra banda també considero que hi ha molta activitat al blog, ja que les actualitzacions són constants i el disseny, amb l’ajuda de les fotografies, fa que sigui atractiu a la vista i molt entenedor.

Finalment dir que els textos estan elaborats i no cansen de llegir.

El podem trobar a http://www.helenages.blogspot.com/

M.BELLERA.