Mostrando entradas con la etiqueta Joan Subirana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Subirana. Mostrar todas las entradas

martes, 22 de abril de 2008

PEÇA DOCUMENTAL: UNA VIDA VISCUDA A TREMP I PER TREMP

Joan Subirana i Ribera va néixer el 14 d’abril de 1920 a Senterada. És el gran de sis germans. A casa seva es dedicaven a la manufactura de gèneres de punt en aquest petit poble de muntanya. Però amb l’afany de progressar, l’any 1927, es traslladen a Tremp, la capital de la comarca, on munten el negoci familiar, una petita botiga per vendre al detall els mitjons que confecciona la mare. El Joan i els seus germans estudien amb doña Nita i canten al cor de la Basílica Parroquial. Al 1932 entra, juntament amb el seu germà Jesús, al Seminari de la Seu d’Urgell, que era un recurs molt utilitzat per les famílies sense gaires possibilitats econòmiques. És durant la seva estada al seminari quan rep el cop més fort de la seva vida, del qual mai se’n va recuperar plenament, mor la seva mare a l’edat de 38 anys. Quan acaba els seus estudis a la Seu, se’n torna cap a Tremp, on participa activament en diferents activitats del poble, juga a futbol amb el F. C. Tremp i canta a l’Orfeó. En aquesta època estudia batxillerat i ja escriu algun que altre poema, afició que no deixarà al llarg de la seva vida. La Guerra Civil però, estronca els seus estudis i al 1938 és cridat a lleves a l’exèrcit nacional i participa en els darrers mesos de la guerra, que empalmarà a fer el servei militar obligatori a Getafe i més tard a Mataró. En aquesta època el seu pare contrau matrimoni en segones núpcies amb qui serà la mare de les seves dues germanes petites.
Entre el 1945 i el 1950 treballa al negoci familiar que s’ha convertit en una petita fàbrica de gènere de punt i participi a tot un seguit d’activitats esportives, culturals i religioses de Tremp. També comença a festejar amb la Lolita de Cal Calderer, una noia de Barcelona que estiuejava a la casa familiar de Tremp i amb qui es casa el 5 de maig de 1951 i hi té dues filles i un fill. L’any 1953 obté el premi de la Fe als Jocs Florals celebrats a La Lira de Tremp i crea la revista Pallars. També participa a l’emissora de ràdio local en català i a l’esbart dansaire Francesc Pujol.La crisi de la indústria tèxtil també afecta el negoci familiar que, l’any 1964, queda convertit en una tintoreria. Aquells anys van tornar a sacsejar fortament la vida de Subirana, ja que l’any 1966 mor el seu germà i millor amic, Jesús. Amb la creació del diari Avui entra a treballar-hi com a corresponsal i al 1981 publica el primer i únic llibre de poemes Tremp Pirene. Al 1995 tanca la llista de Tremp per ERC i el 7 de febrer mor a Barcelona després d’una greu malaltia.
Peça documental.
M.BELLERA.

“JOAN SUBIRANA, EN TREMP VERSAT”

Els carrers de Tremp es van omplir durant unes hores per recordar el seu poeta i els seus versos que l’identifiquen

Semblava un dissabte al migdia com qualsevol altre però la plaça de l’ajuntament era presidida per una enorme pancarta on es podia llegir: “Joan Subirana, en Tremp versat”.
A les dotze del migdia començaven els actes organitzats en motiu de l’Homenatge al poeta Joan Subirana, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tremp.
Aprofitant el desè aniversari de la seva mort i sol·licitat per les nombroses entitats amb les quals havia col·laborat activament en vida i la seva família, li va ser atorgat el títol pòstum de fill adoptiu de Tremp; ja que tot i estimar aquesta ciutat com ningú, va néixer a Senterada, i no va ser fins als set anys que es va traslladar, juntament amb la seva família, a Tremp.
La planta baixa de l’Ajuntament era plena de gom a gom i es respirava un ambient molt festiu. En les diferents vitrines de l’entrada es podien veure objectes i documents sobre la vida del poeta, des de fotos amb els seus amics i família fins al mític paquet de Ducados que sempre l’acompanyava. També hi havia exposades les serigrafies fetes per l’artista Josep Moscardó, dedicades a diversos paratges de Tremp i complementades amb versos de Joan Subirana sobre aquests indrets.
En aquest mateix acte a la Sala de Plens, es va presentar una antologia on es recullen les peces més significatives de l’àmplia obra del poeta. Jordi Mir, fill d’un íntim amic de Subirana, va fer-ne la presentació amb Albert Puiggròs, que és qui ha elaborat l’antologia, i Francesc Prats que s’ha ocupat de l’edició.

Durant tota la tarda tingué lloc el correpoesia, una passejada poèticomusical pels indrets que van inspirar a Joan Subirana a l’hora de compondre la major part de la seva obra poètica. A cada parada es feia la lectura d’un dels seus poemes que parlava de l’indret.
Els encarregats de llegir els seus escrits van ser els amics amb qui compartia les hores de lleure i que eren els primers a sentir els poemes quan encara no estaven acabats. També les noves generacions de poetes de la localitat van voler recordar a Subirana amb la lectura de petites poesies seves, ja que és una de les persones que els ha inspirat a seguir amb aquest art de la paraula.
Joan Subirana, a part de demostrar la seva estimació per Tremp a través de la poesia, també ho va fer participant activament en moltes de les activitats i institucions de la població. Va ser un dels creadors, juntament amb Alfons Francès, del Club de Tennis, compongué cançons a la ciutat “Flora” (què és com ell anomenava la població a causa de la patrona, la Mare de Déu de Valldeflors) per l’Orfeó de Tremp i ballà durant anys a l’Esbart Dansaire Francesc Pujol.
Durant la tarda, aquestes associacions i altres, com ara la Casa del Sol Naixent, van afegir el seu granet de sorra a la celebració, ja que la passejada pels records de la poesia de Subirana va estar amenitzada per una cercavila del grup d’animació de la Casa del Sol Naixent i, en arribar a l’últim indret de lectura de poemes, es va poder gaudir d’una actuació de dansa a càrrec de l’Esbart Dansaire Francesc Pujol i d’un recital de cançons compostes per ell, que va interpretar l’Orfeó de Tremp.
Xavier Baulies, director de la Coral Polifònica de Tremp, va posar música i va interpretar un dels poemes de més renom del poeta trempolí, “Els tres gegants d’Abella”. Aquest poema ja va ser recollit al llibre, publicat fa vint-i-cinc anys, “Trempirene”. Únic recopilatori de l’obra del poeta fins a l’actual publicació de l’antologia “En Tremp Versat” , on apareixen poemes que no havien estat mai editats fins ara.La gent de la població que el va conèixer en vida, el recorda passejant tot sovint pel poble amb americana, la mà dreta a la butxaca dels pantalons i un cigarret a l’esquerra. Durant aquest dia els va semblar tornar-lo ha veure. Aquest és el fet que mostra que la seva presència encara segueix viva dins els records de la població.


Crònica.

M.BELLERA.