Mostrando entradas con la etiqueta racons. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta racons. Mostrar todas las entradas

domingo, 18 de mayo de 2008

Casal Cultural de Tremp: entitat cultural

El Casal fou fundat sota els auspicis de l’església com a sindicat agrícola el 1929, funció que no va arribar a fer mai, i tot just creat es va construir un local social amb sala per a espectacles situat al bell mig del Prat de Sullà que començava a ser urbanitzat.
En un principi portava el nom de “Sindicato Agrícola Católico- Cultural” de Tremp, aquest sindicat té un marcat caire religiós i la “junta censora” estava formada per membres del clergat i per pares de família de marcada religiositat. Posteriorment, el nom va ser substituït per “Casal Popular de Cultura” que amb els anys va passar a denominar-se “Casal Catòlic Cultural” i que ha perdurat durant tot el segle XX fins a l’any 2000, que en motiu de la renovació d’estatuts per adaptar-los a la llei d’associacions catalana, passà a denominar-se “Casal Cultural de Tremp”.
Aquesta associació, per la seva durada i pel fet d’haver disposat sempre de local propi i adient és una de les agrupacions que ha tingut una major incidència ciutadana.
L’any 1931 els ciutadans de Tremp propietaris dels terrenys consecutius a l’edifici del Casal, cedeixen aquesta zona a l’associació per fer-hi unes pistes esportives, majoritàriament de tennis i de bàsquet.
Durant la Guerra Civil les activitats van estar gairebé paralitzades, tan d’aquesta entitat cultural com de les altres que hi havia al poble. Després de la Guerra però, es va tornar a iniciar un seguit d’activitats similars a les que s’havien fet abans. Algunes entitats culturals van ser tancades per una llei del Govern, però el Casal, potser pel seu caire catòlic i classista, es va mantenir actiu. Al llarg d’aquesta època es portaren a terme activitats força diverses, però l’activitat capdavantera per excel·lència durant tota la vida ha estat el teatre i en aquest període s’accentuà. Aquesta entitat es basava bastant en el calendari religiós a l’hora de les representacions però també es feien obres teatrals no religioses durant tot l’any.
L’any 1972 es comencen les obres a les pistes esportives per convertir-les en pavelló polisportiu, que duraran fins al 1974. Aquest polisportiu, amb diverses remodelacions, encara s’utilitza actualment i ha estat fins ara, l’unic que hi havia al poble; aquests darrers anys s’ha estat plantejant la necessitat d’una segona equipació esportiva i finalment s’està construint. Cal remarcar que aquesta construcció va provocar una greu crisi financera a l’entitat.
L’any 1985 es lloga el polisportiu a l’Ajuntament, ja que no disposava d’una zona esportiva pròpia i així en pot gaudir tota la població.
A finals del segle XX es vol fer una renovació a l’estructura de l’edifici que acull la seu de l’associació però no és possible perquè el pressupost és molt elevat. De forma que al 1997 comencen les negociacions amb l’Ajuntament per cedir els terrenys on hi ha l’edifici, per a la ubicació de la Biblioteca Comarcal. A canvi l’entitat vol una sala de l’edifici com a seu.
Actualment ja s’hi ha construït la Biblioteca Comarcal que porta el nom de "Biblioteca Maria Barbal", en honor a l'escriptora trempolina, la qual creu que a través de la literatura és una bona forma de donar a conèixer les terres del Pirineu, que es troben aïllades i són poc conegudes per la resta del territori. La biblioteca va ser inaugurada el passat mes d'abril amb gran expectació, ja que feia anys que la població reclamava la seva construcció.
Aquesta entitat ha estat la mare d’altres associacions que han anat sorgint de les diferents activitats que s’organitzaven i que encara perduren en l’actualitat; al 1964 es fundà el SAM (secció amics de la muntanya), també en sortí l’Orfeó de Tremp, el Grup Escènic del Casal, que més tard va desaparèixer i es creà el Teatremp, el Club Esquí, la Coral Polifònica, la Secció de Bonsais de Tremp, Amics de la Pintura i La Casa de Sol Naixent. Aquest any any però, també s'està posant en marxa una associáció gastronòmicaa través del Casal Cultural de Tremp.

M.BELLERA.

Barberia del Melitón: espai de memòria de Tremp

Aquesta barberia té 80 anys d’història.
Melitón Vilaspasa, pare de l’actual barber, va començar a treballar en aquest ofici als 10 anys i va continuar 64 anys, tota la seva vida. A començament de segle, amb la crisi de la fil·loxera i la conseqüent ruïna de la comarca, ell, amb 16 anys, juntament amb la seva família, va emigrar a un altre país, concretament a França. Allí continua treballant en una barberia de França, de la qual es queda al càrrec quan l’amo ha de marxar al front durant la I Guerra Mundial.
Durant aquesta època el Pallars Jussà viu un dels seus períodes més pròspers, la implantació de la Canadenca. A causa d'aquest fet hi ha un gran augment de població i molta gent que havia emigrat a llocs relativament pròxims torna, ja que ara hi ha demanda de treballadors. Melitón, amb 18 anys, torna a Catalunya, primer s’està una temporada a Barcelona però de seguida se’n va cap a Tremp.
Abans d’instal·lar-se definitivament a la barberia que encara ara funciona i que porta el fill, va muntar-la en altres tres locals, un dels quals va continuar sent barberia durant un temps, ja que se la va quedar un dels mossos que hi tenia treballant. La tercera barberia la va muntar al mateix pis on vivia amb la seva dona i on va néixer i encara hi viu el seu fill. Més tard la va posar en un local, que té 103 anys, que hi havia sota casa que era de la seva dona i la seva sogra i on hi havia hagut la central telefònica de Tremp, des d’on es va fer la primera conferència telefònica per cable submarí fins a Amèrica, dels Pirineus de Lleida.
En aquesta barberia no hi van tenir mai aprenents, el pare va treballar sol fins que als 15 anys hi va començar a treballar el fill, d’això fa 54 anys i ara ho porta el fill sol.

Al llarg dels anys han anat introduint petits canvis d’acord amb els avenços tecnològics del sector però conservant sempre l’estructura inicial de la barberia; fa 74 anys va canviar l’aixeta de la pica per rentar caps, en va posar una de multifuncional que servia tan per omplir botelles de coll estret com de dutxa per rentar els cabells. També aquell mateix any va canviar la cadira, per una de més moderna segons la moda de l’època, i quan va començar a treballar el fill en van comprar una altra per poder atendre a dues persones alhora. També s’ha hagut d’adaptar a les noves lleis d’higiene i per aquest motiu ha abandonat el típic instrument per afaitar i la substituït per fulles d’un sol ús.

L’any 1952, quan el Melitón fill va començar a treballar, hi havia vuit barberies a la població i hi treballaven disset barbers, però durant l’últim quart del segle XX han anat desapareixent i han estat substituïdes per perruqueries, actualment Tremp només té dos barberies i la resta són perruqueries unisex.
Al llarg dels anys les modes van canviant acompanyades pels canvis que comporten en els estils de vida. Al llarg del segle XX la barberia ha estat el lloc de reunió per excel·lència dels homes. Remarcant el caràcter masclista de la societat que encara ara, a principis del segle XXI, no ha aconseguit canviar del tot. Ja que mentre pels homes la barberia era un lloc habitual de trobada i d’esbarjo, per fer la xerrada, igual que els bars; el lloc de relatiu lleure i per xerrar amb les altres, de les senyores, ha estat un lloc de treball, els safareigs municipals, on anaven a rentar la roba i la verdura.Malgrat aquesta visió masclista que hi trobo, crec que la barberia, ha estat important per ser un punt de cohesió social, on es compartia opinions i es deliberava sobre fets normalment d’interès general.



M.BELLERA.

miércoles, 27 de febrero de 2008

AL PEU DEL BOUMORT

Perquè cultura és tot el què ens envolta. Perquè cultura no és només un llibre o un espectacle. Perquè cultura no és allò només entès pels intel·lectuals. Perquè cultura és tot i tothom. Perquè cultura és cada racó i cada persona que ens ha ensenyat a valorar quelcom de la vida. Perquè per mi, cultura també és això.

Actors i espectadors de la vida,
sempre veiem com es fila i desfila,
ell, protagonista del seu teatre,
amb La Pobla i Hortoneda com a paisatge,
ha donat forma a l’espectacle
i tots nosaltres en formem part.




M. Bellera