Mostrando entradas con la etiqueta Crònica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Crònica. Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de mayo de 2008

44ª FIRA DE PRIMAVERA A TREMP

L'embotit del país la gran novetat

Aquest cap de setmana passat, a la capital del Pallars Jussà, s’ha celebrat la 44ª Fira de Primavera, en motiu de la celebració del patró del poble, Sant Bonifaci, que és el 14 de maig; dia festiu a la localitat. Aquest la fira ha estat inaugurada per l'honorable Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena i Cortina.


Com es porta fent des dels darrers anys, el Recinte Firal, amb uns dos-cents expositors, ha estat ubicat al centre de la localitat, el mític passeig, cosa que afavoreix una major afluència de visitants que, aprofitant el bon temps, ja que al final la pluja s'ha esperat a la nit, ha volgut gaudir d’aquest esdeveniment.

La novetat d'aquesta edició de a fira ha estat el concurs d'embotits, en commemoració de la 1ª Fira de l'Embotit del Pirineu, la qual ha tingut una gran acollida i ha suposat l'acte de constitució de lAssociació Catalana de Xarcuters del Pirineu.



Al llarg de tot el cap de setmana es va poder visitar els diferents aparadors del Mercat Firal, situat a la Plaça del Mercat, així com també, durant el dissabte, van tenir lloc un seguit d’actes, com ara la cercavila d’inauguració i, a la tarda, espectacles infantils, concert i ball a càrrec de "Ai Mare" i "Els astorets". Tant el dissabte com el diumenge, es va obrir a partir de les 10 de la nit "Sabors de primavera", on es podia gaudir de la millor cuina pallaresa, i la companyia de teatre A Galet, representava l'obra "Això no és vida" de Sergi Belbel.

Aquest any però, el típic Mercat Medieval ha canviat l'estil i s'ha transformat en el Mercat Temàtic: "Tremp, endinsa't al Pirineu Fantàstic i Llegendari", una fira de curiositats situada al centre històric de la ciutat i on també es van fer diferents exhibicions de balls exòtics, es van llegir contes per als més petits i la Casa del Sol Naixent i els gegants de Tremp van fer una cercavila per tota la localitat.



Paral·lelament, al llarg de tot el cap de setmana es va celebrar una ballada de sardanes amb la Cobla Riella d'Agramunt, es va fer el 5è concurs de Pintura Ciutat de Tremp i el concert "Boleros con sabor a Jazz", que va organitzar l'Escola Municipal de Música.

Un clàssic de la Fira de Primavera de Tremp i que, tanmateix, acostuma a passar desapercebut pels habitants del poble, és la gran exposició de vehicles que, en aquesta edició, s’ha situat a les rodalies del casc antic i que concentra un èxit creixent, any rere any, entre els visitants que vénen de fora.

Els més menuts també van poder gaudir d’una fira emocionant i divertida per les atraccions que es van instal·lar a la Plaça Catalunya.


La clausura de la Fira el diumenge a la nit va tenir loc a càrrec de la colla de diables "Lo Peirot" de Tremp amb un espectacle de foc i color.
La gran afluència de visitants va enriquir l’ambient festiu de la localitat i s’espera poder mantenir l’èxit obtingut en les properes edicions. Tremp es va omplir de curiosos visitants d'arreu de la comarca i de fora, ja que l'ambient festiu i la quantitat d'activitats i exposicions dóna molt què fer.


Per més que la fira durés només el cap de setmana, l'ambient festiu de la localitat s'ha allargat fins al dimecres 14, dia de Sant Bonifaci patró de Tremp; al qual se li ha fet una missa solemne en el seu honor i el fi de festa a acabat amb el típic ball popular de tarda.



M. BELLERA

viernes, 9 de mayo de 2008

L'ALTERNATIVA CULTURAL

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ha organitzat, per als dies 7, 8 i 9 de maig, les Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats on pretén apropar el món de la cultura a la universitat com a objectiu principal.Durant tres dies, a la Facultat de Ciències de la Comunicació s'hi ha convidat un munt de professionals de l'art, la narrativa, l'edició, la crítica cultural, el cinema, la música, el còmic i l'humor, per debatre, reflexionar i transmetre coneixements tant als alumnes de Comunicació o Humanitats com a qualsevol persones amb inquietuds i motivacions vers la cultura contemporània.
Durant aquests tres dies, matí i tarda s'han fet conferències i taules rodeones a la Sala de Graus de la facultat de Ciències de Comunicació i per les quals han passat diferents punts de vista sobre la cultura, el periodisme i el seu tractament.


Concretament el dijous, a les deu i mitja del matí es va fer una taula rodona amb directius i exdirectius de revistes culturals peculiars, revistes que pertanyen a l'alternativa cultural: Quimera, Ajo Blanco i Lateral.


Primer de tot la Tate Cabré va fer una presentació dels tres personatges i seguidament els va cedir la paraula. En primer lloc va parlar el Robert-Joan Cantavella, excap de redacció de Lateral, i ens va explicar què en creu del periodisme cultural, com va intrpduir-se en aquest món i els recents problemes que ha tingut amb l'SGAE, per un article que va escriure i on els va titllar de corsaris.


Després va prendre la paraula l'Òscar Fontrodona, exdirector de la revista Ajoblanco. Un personatge amb idees molt clares sobre el què és cultura i la seva expressió a partir del periodisme. Idees que l'han portat a no sentir-se còmode a cap altra secció de cultura de mitjans més convencionals, per les que ha passat després d'haver estat treballant a Ajoblanco. Finalment va fer la seva exposició en Jaime Rodríguez, director de la revista de premsa alternativa i cultural Quimera. La única de les tres que encara es manté en funcionament.
L'alternativa cultural pot arribar a ser un tipus molt bo de periodisme cultural, ja que en un país plural com el nostre pretén ser, han d'estar representats tots els col·lectius, no només els més nombrosos. El problema el trobem quan aquests col·lectius que pretenen fer periodisme cultural alternatiu es passen d'snobs i acaben ratllant la bulgaritat.


Aquest tipus de publicacions tampoc acostumen a tenir una llarga durada perquè normalment van dirigides a una minoria i no es poden permetre grans formats ni una excel·lent qualitat, ja que el seu finançament és molt reduït i quasi sempre acaba per agotar-se.


La part més interessant d'aquesta taula rodona, però, va ser el torn de preguntes finals i la discussió entre els diferents directors sobre els punts de vista diversos de la cultura.





M.BELLERA.

MASTER CLASS AMB ANTONI BASSAS

"Bon dia, són les 7. Comencem la nostra emissió des dels estudis de ràdio de Quito"

A l'Aula Magna de la facultat de Ciències de la Comuniació de la UAB es respira cert grau d'expectació i no només per part del gran volum d'alumnes que s'hi aplega, sinó també per professors que s'hi han acostat, com aquell qui no vol la cosa, a treure el nas.

Sense haver d'esperar gens, a les 5 en punt entra un home alt i prim a la sala, acompanyat, dels que es podrien considerar a primer cop d'ull, els seus colegues, pel tracte amigable que es tenen. Ocupen la taula frontal de l'aula i una veu resona per tota la sala. Una veu que saluda dient "bona tarda". "Bona tarda que per l'audiència de la sala es converteix en un "Bon dia, són les 7", que des de fa 14 temporades ens acompanya al llarg dels nostres matins fins a les 12 del migdia.

Antoni Bassas i tres persones més del seu equip de "El matí de Catalunya Ràdio", Marta Falguera, Víctor Correal i Montse Poblet, van venir aquest dimecres a parlar de l'elaboració del seu programa de 5 hores seguides i en rigurós directe. Però sobretot de l'elaboració d'aquest programa en unes condicions molt especials, és a dir, a mils de quilomètres dels estudis de Catalunya Ràdio, concretament de d'Equador, on l'emissió es va fer des dels estudis de la ràdio municipal de Quito i des de punts tant diversos del país com ara la selva Amazònica, on no hi ha no tan sols connexió telefònica per poder parlar dins del propi país.

Aquest esdeveniment és possible gràcies als 25 anys d'experiència de Catalunya Ràdio i del prestigi i reconeixement que ha anat agafant l'emissora autonòmica de Catalunya. Així que és una forma com una altra de celebrar el seu aniversari i demostrar fins on s'és capaç d'arribar amb constància i esforç.
Aquesta però no és la primera emissió de programa des de l'estranger, ja que fa un temps es va emetre des de Mozambic.
El què es pretén amb aquestes visites és centrar l'interés en un país que només es donaria a coneixer a través d'un conflicte o d'una desgràcia natural. Es pretén mostrar que aquests països també existeixen quan no els passa res o bé no es mostra a Occident perquè segueixen sent països molt pobres i amb greus problemes interns.
El professor de la facultat, Jaume Figueras, ha dirigit les intervencions i tres alumnes seves han presentat la conferència.
Els quatre interlocutors han anat donant les idees que tenen de la seva feina i què els ha aportat l'experiència de fer un programa en directe des de l'Equador i, conseqüentment, conèixer un país tan diferent al nostre tan a fons.

El motiu prinicipal però, de la seva estada allà és explicar la situació del país i els motius que empenyen els equatorians a deixar les seves famílies i venir a treballar a Catalunya, ja que de moment contem amb uns 100.000 equatorians instal·lats al nostre país, són la segona comunitat d'immigrants i la primera dels llatins.

Per la preparació del programa, la coordinadora, Marta Falguera, ja es va desplaçar a conèixer la zona i a establir contactes dos mesos abans de l'emissió. I uns dies abans de l'emissió ja es va desplaçar l'Antoni Bassas i la resta de l'equip, per no deixar penjada molts dies l'emissió diària des dels estudis de Catalunya Ràdio de Barcelona.

Un cop instal·lats allí es reparteixen les feines i mentre el Víctor Correal es dedica a endinsar-se en la selva amazònica, a la Montse Poblet li fan una neteja d'esperit.
Tots ells parlen molt emotivament del viatge i esperen poder fer-ne un altre. Això sí, per ells, el fet que hagi estat possible fer-ho es deu al creixement de Catalunya Ràdio durant els 25 anys que porta en actiu i no dubten a afirmar que és la ràdio de referència per Catalunya i de Catalunya.
Agraeixen molt haver estat convidats, ja que la majoria són antics alunmes de la facultat.


M.BELLERA.

martes, 22 de abril de 2008

“JOAN SUBIRANA, EN TREMP VERSAT”

Els carrers de Tremp es van omplir durant unes hores per recordar el seu poeta i els seus versos que l’identifiquen

Semblava un dissabte al migdia com qualsevol altre però la plaça de l’ajuntament era presidida per una enorme pancarta on es podia llegir: “Joan Subirana, en Tremp versat”.
A les dotze del migdia començaven els actes organitzats en motiu de l’Homenatge al poeta Joan Subirana, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tremp.
Aprofitant el desè aniversari de la seva mort i sol·licitat per les nombroses entitats amb les quals havia col·laborat activament en vida i la seva família, li va ser atorgat el títol pòstum de fill adoptiu de Tremp; ja que tot i estimar aquesta ciutat com ningú, va néixer a Senterada, i no va ser fins als set anys que es va traslladar, juntament amb la seva família, a Tremp.
La planta baixa de l’Ajuntament era plena de gom a gom i es respirava un ambient molt festiu. En les diferents vitrines de l’entrada es podien veure objectes i documents sobre la vida del poeta, des de fotos amb els seus amics i família fins al mític paquet de Ducados que sempre l’acompanyava. També hi havia exposades les serigrafies fetes per l’artista Josep Moscardó, dedicades a diversos paratges de Tremp i complementades amb versos de Joan Subirana sobre aquests indrets.
En aquest mateix acte a la Sala de Plens, es va presentar una antologia on es recullen les peces més significatives de l’àmplia obra del poeta. Jordi Mir, fill d’un íntim amic de Subirana, va fer-ne la presentació amb Albert Puiggròs, que és qui ha elaborat l’antologia, i Francesc Prats que s’ha ocupat de l’edició.

Durant tota la tarda tingué lloc el correpoesia, una passejada poèticomusical pels indrets que van inspirar a Joan Subirana a l’hora de compondre la major part de la seva obra poètica. A cada parada es feia la lectura d’un dels seus poemes que parlava de l’indret.
Els encarregats de llegir els seus escrits van ser els amics amb qui compartia les hores de lleure i que eren els primers a sentir els poemes quan encara no estaven acabats. També les noves generacions de poetes de la localitat van voler recordar a Subirana amb la lectura de petites poesies seves, ja que és una de les persones que els ha inspirat a seguir amb aquest art de la paraula.
Joan Subirana, a part de demostrar la seva estimació per Tremp a través de la poesia, també ho va fer participant activament en moltes de les activitats i institucions de la població. Va ser un dels creadors, juntament amb Alfons Francès, del Club de Tennis, compongué cançons a la ciutat “Flora” (què és com ell anomenava la població a causa de la patrona, la Mare de Déu de Valldeflors) per l’Orfeó de Tremp i ballà durant anys a l’Esbart Dansaire Francesc Pujol.
Durant la tarda, aquestes associacions i altres, com ara la Casa del Sol Naixent, van afegir el seu granet de sorra a la celebració, ja que la passejada pels records de la poesia de Subirana va estar amenitzada per una cercavila del grup d’animació de la Casa del Sol Naixent i, en arribar a l’últim indret de lectura de poemes, es va poder gaudir d’una actuació de dansa a càrrec de l’Esbart Dansaire Francesc Pujol i d’un recital de cançons compostes per ell, que va interpretar l’Orfeó de Tremp.
Xavier Baulies, director de la Coral Polifònica de Tremp, va posar música i va interpretar un dels poemes de més renom del poeta trempolí, “Els tres gegants d’Abella”. Aquest poema ja va ser recollit al llibre, publicat fa vint-i-cinc anys, “Trempirene”. Únic recopilatori de l’obra del poeta fins a l’actual publicació de l’antologia “En Tremp Versat” , on apareixen poemes que no havien estat mai editats fins ara.La gent de la població que el va conèixer en vida, el recorda passejant tot sovint pel poble amb americana, la mà dreta a la butxaca dels pantalons i un cigarret a l’esquerra. Durant aquest dia els va semblar tornar-lo ha veure. Aquest és el fet que mostra que la seva presència encara segueix viva dins els records de la població.


Crònica.

M.BELLERA.